Juny 2017 #41
Tendències

Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona: 30 anys de la reconstrucció d’una icona de l’arquitectura moderna

pabellon mies van der rohe

Va ser construït el 1929 per a l’Exposició Universal de Barcelona, i demolit i aixecat de nou el 1986. Ara es compleixen trenta anys de la reconstrucció d’un edifici que va marcar un abans i un després al món de l’arquitectura i que està considerat com una de les obres més representatives del seu autor: el cèlebre arquitecte alemany Mies van der Rohe.

El Pavelló Mies van der Rohe és un edifici que pot passar desapercebut a ulls dels transeünts per les seves petites dimensions i per la seva ubicació, una mica apartada del recinte firal de Montjuïc. Tanmateix, malgrat la seva dimensió i simplicitat, ens trobem davant d’una de les grans icones de l’arquitectura del segle XX: un edifici estudiat i venerat pel seu disseny, les seves formes i l’elegància dels seus materials. Per tot això, es posiciona com una de les obres més emblemàtiques del seu autor, l’arquitecte alemany Mies van der Rohe, considerat un dels pares de l’arquitectura moderna.

pabellón Mies van der Rohe aniversario

Aquest any es compleixen trenta anys de la seva inauguració, encara que el més idoni seria dir del seu reinauguració. Aquest singular edifici va ser construït, en realitat, amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, que es va celebrar el 1929. El govern alemany va encarregar a l’arquitecte la construcció d’un pavelló nacional d’Alemanya, en el qual havia de reflectir el progrés i la llibertat de l’aleshores denominada República de Weimar. Es va concebre, però, com un espai per celebrar la recepció oficial presidida pel rei Alfonso XIII i les autoritats alemanyes desplaçades a Barcelona per a aquest acte. Després de la clausura de l’Exposició, el Pavelló va ser desmuntat el 1930.

plano pabellon mies van der rohe

Impacte en l’arquitectura

Pocs edificis pensats per tenir un ús tan efímer han tingut tanta influència en l’arquitectura. La seva desaparició en va potenciar el reconeixement al món de l’arquitectura moderna. Tal va ser la seva significació i importància que ja en la dècada dels anys cinquanta amb l’arquitecte alemany vivint a EUA i convertit en una celebritat, l’arquitecte català Oriol Bohigas va plantejar la possibilitat de recuperar-lo. No obstant això, no va ser fins a principi de la dècada dels vuitanta quan Bohigas en va impulsar la reconstrucció des de la Delegació d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona.

jardin pabellon mies van der rohe

Els arquitectes designats per fer la recerca, el disseny i dirigir la reconstrucció del pavelló van ser Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos.

L’aventura de la reconstrucció

Una reconstrucció que no es va culminar fins a 1986 i les vicissituds de la qual tenen una llarga història. D’entrada, no hi havia els plànols originals, perduts per la precipitada sortida de van der Rohe d’Alemanya amb l’arribada del nazisme. I, d’altra banda, es volia fer una reconstrucció el més fidel possible a les idees i amb els materials originals empleats per l’autor. Aquesta tasca no era gens fàcil perquè, malgrat la seva simplicitat, el pavelló està construït amb vidre, acer i quatre tipus diferents de pedra: travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd antic de Grècia i ònix daurat de l’Atles. Aquest últim va ser trobat in extremis en una pedrera en ple Atles algerià quan ja ningú confiava a trobar-ne.

interior pabellon Mies van der Rohe

Finalment, el 2 de juny de 1986 es va inaugurar la reconstrucció del Pavelló Mies van der Rohe en el mateix emplaçament on s’havia situat breument en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Per als encarregats de la restauració del pavelló, l’originalitat de l’arquitecte alemany radica precisament en l’exactitud de la seva geometria, les seves peces precises i un muntatge clar i explícit de l’estructura.

Less is more

Mies van de Rohe va impulsar nous cànons per a l’arquitectura que sota la seu tan divulgat lema “less is more” proclamen una arquitectura sòbria i universal. Va dirigir la famosa escola d’arquitectura Bauhaus entre 1930 i 1933. Entre les seves principals obres hi ha la casa Farnsworth (1946-1958), a Plano (EUA); el Crown Hall de Chicago (1954-1956), i el gratacel Seagram de Nova York (1954-1958).

pabellon_mies_10

Crown Hall, Chicago.

El pavelló Mies van de Rohe també és un referent del disseny de mobiliari: l’arquitecte va crear, especialment per a aquesta construcció, la popular Silla Barcelona, feta amb pell i perfil metàl·lic que, amb el temps, s’ha convertit en una icona del disseny modern.

escultura pabellon mies van der rohe

També crida l’atenció una escultura en el petit estany del pavelló. Es tracta d’una reproducció en bronze titulada “Alba” feta per l’artista Georg Kolbe, contemporani a van der Rohe. Aquesta escultura està situada estratègicament en un extrem de l’estany petit, just en un punt on es reflecteix a l’aigua i al mateix temps també en el marbre i en els vidres, la qual cosa dóna una sensació de multiplicitat a l’espai, en el qual les línies corbes contrasten amb la puresa geomètrica de l’edifici.

silla barcelona mies van der rohe

Arquitectura com a lloc de producció cultural i artística

La Fundació Mies van der Rohe ha organitzat un calendari amb diverses activitats per commemorar els trenta anys de la rehabilitació del pavelló.

L’objectiu principal dels actes programats per a aquesta efemèride és apropar l’obra, tant el pavelló com la trajectòria de l’arquitecte, al públic generalista. Les activitats van començar l’1 de juny amb un acte institucional que va presidir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i que va comptar amb la presència de totes les persones i entitats que han participat en el projecte des de 1986.

exterior pabellon mies van der rohe 2

Una altra de les activitats dutes a terme per la fundació ha estat l’espectacle de dansa “El secret de les meduses” de Sabine Dahrendor, una creació que es va iniciar en el pavelló fa dos anys i que s’hi continuarà representant fins al setembre. Així mateix, durant la celebració del festival de música electrònica Sónar 2016, es va projectar un cicle de cinema sobre la relació entre Berlín i Barcelona. I per al mes d’octubre pròxim, estan programades una sèrie de conferències i debats entorn del pavelló i el seu arquitecte, que tindran lloc al centre cultural Caixaforum de Barcelona.

Notícies relacionades

Markthal Rotterdam: el primer edifici multifuncional d’Holanda

L’arquitectura d’Alejandro Aravena, l’últim guanyador del Premi Pritzker

 

 

 

<< tornar