Octubre 2017 @ca #45
Tendències

Passat i present de les colònies industrials

colonias_industrialesLes colònies industrials van ser petits nuclis de població promoguts per una empresa o indústria que es van crear al nostre país a finals del segle XIX, i van tenir una especial rellevància a Catalunya. La majoria d’aquests models urbanístics van desaparèixer a finals dels seixanta, tot i això alguns encara persisteixen reconvertits en museus a l’aire lliure.

La Revolució Industrial va portar no només noves formes de producció sinó també noves formes de vida i una adequació urbanística lligades al desenvolupament fabril. La necessitat de situar grans fàbriques i de proporcionar habitatges als treballadors va ser el motiu de la construcció dels poblats industrials amb la fàbrica com a centre i motor de la localitat.

La majoria de les colònies industrials es construïen als marges dels rius per aprofitar l’energia hidràulica en el funcionament de les màquines. Com a autèntiques ciutats aquestes colònies integraven, a més dels habitatges i de la fàbrica, altres serveis com un economat, casino, escola, església i dispensari.

Moltes d’aquestes colònies ja estan abandonades, tot i que des de l’administració pública s’estan buscant solucions per a la seva rehabilitació; algunes s’han reconduït cap al denominat “turisme industrial” i unes altres, com a part del patrimoni històric, han adequat les seves instal·lacions com a museus. Algunes d’elles s’han convertit en complexos residencials o en barris quan la població més propera s’ha expandit. Vegem alguns exemples:

La colònia de Borgonyà, Sant Vicenç de Torelló (Barcelona)

Fundada per l’empresa de filats escocesa Coats (que es fusionaria amb la catalana Fabra) la seva estructura arquitectònica s’allunya del modernisme industrial de l’època per seguir el model del nord d’Europa amb habitatges unifamiliars amb pati davanter, sortida posterior, zones enjardinades i esportives i fins i tot camp de futbol. Amb estació de tren pròpia, carnisseria, fleca, barberia, metge resident i cementiri, la colònia coneguda com “dels anglesos” va tancar la seva fàbrica el 1999. Actualment, la zona d’habitatges està considerada com un poble amb identitat pròpia, tot i que està integrat dins del municipi de Sant Vicenç de Torelló.

Habitatges de la colònia de Borgonyá a Sant Vicenç de Torelló

Habitatges de la colònia de Borgonyà a Sant Vicenç de Torelló

La colònia de la Fàbrica d’Armes, Oviedo

La industrialització i la necessitat de situar als obrers a prop del seu centre de treball va promoure la construcció d’habitatges a Oviedo. Escola i tot tipus de serveis van ocupar part dels terrenys d’un convent desamortitzat. Si al segle XIX aquests nuclis residencials i fabrils estaven apartats del casc urbà, actualment, a causa del creixement de la ciutat estan plenament integrats i han donat lloc a barris.

La colònia Vidal, Puig-reig (Barcelona)

La colònia Vidal és coneguda per molts motius: és l’escenari fictici de la novel·la de Silvia Alcántara “Olor a colònia” i també és l’escenari real de la sèrie de televisió basada en el mateix llibre. Aquest interessant nucli fabril pot ser visitat i a més d’endinsar-nos en les instal·lacions, podem gaudir d’escenes teatrals que mostren com era la vida en la colònia a principis del segle XX.

La colònia Vidal actualment reconvertida a museu

La colònia Vidal actualment reconvertida a museu

La Farga de Bebié, entre els municipis de Les Llosses i Montesquiu (Girona/Barcelona)

En un paratge natural preciós, a cavall entre dos municipis i dues províncies, la Farga de Bebié és una mostra de l’evolució industrial a través dels anys –forja de ferro, molí i fàbrica tèxtil– i de la seva decadència. Fundada pel suís Edmund Bebié, pertanyent a una important família dedicada a les filatures, va aprofitar els salts del riu Ter (va ser un dels enginyers que va participar també en la construcció del Canal de Suez) per crear una important fàbrica que es va clausurar definitivament el 2008. Les cases de la colònia estan en la seva majoria deshabitades i s’alineen al llarg del riu i de l’antiga carretera.

farga_bebie2

La Farga de Bebié que es va tancar definitivament el 2008

La colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló (Barcelona)

La colònia més modèlica, tant per la seva arquitectura com pel seu funcionament empresarial és, sens dubte la colònia Güell. Fundada per l’empresari i mecenes Joan Güell, per a la construcció dels seus edificis es va comptar amb els arquitectes més prestigiosos de l’època. La joia de la colònia és la cripta religiosa obra de l’arquitecte Antoni Gaudí i la visita del qual, integrada en la ruta modernista, justifica per sí sola el desplaçament a la localitat.

La colònia Güell durant la seva epoca de funcionament

La colònia Güell durant la seva època de funcionament

Cripta de colònia Güell

Cripta de la colònia Güell

La colònia de Santa Eulalia, entre els municipis de Sax i Villena (Alacant)

Inspirat per les colònies industrials catalanes el comte d’Alcúdia i Xestalgar va erigir dins la seva propietat la Colònia Agrícola de Primera Classe de Santa Eulàlia el 1887. Encara que el poblat aglutinava als pagesos que treballaven les vinyes, ametllers i oliveres aviat es va construir una fàbrica de farines i una altra de licor.

Els habitatges junt amb les fàbriques, un teatre, economat, escola, parada de ferrocarril i el palau dels comtes va quedar deshabitat i en ruïnes els anys 60. Per promoure la seva protecció i rehabilitació la colònia va ser declarada Bé d’Interès Cultural (BIC) el 2016.

 

Notícies relacionades

Nova vida pels pobles abandonats

 

<< tornar