Novembre 2017 #46
Tendències

Le Corbusier i l’arquitectura moderna

Le_CorbusierResulta sorprenent que les obres d’un arquitecte nascut fa 130 anys segueixin servint d’exemple per a les noves generacions. I és que Le Corbusier va ser un visionari que no es va conformar amb idear estructures. Pintor, escultor, dissenyador de mobles, interiorista, urbanista i teòric, Le Corbusier està considerat un dels pares del Moviment Modern, corrent arquitectònic nascut a la primera dècada del segle XX.

Charles-Édouard Jeanneret-Gris va néixer a La Chaux-de-Fonds, una regió de parla francesa de Suïssa. De mare pianista i pare artesà va quedar clar des de molt jove que el seu camí es canalitzaria cap al camp de les arts. Els seus primers estudis es van emmarcar en l’àmbit dels oficis, com a gravador, cisellador i pintor, però el seu trasllat a París va suposar el descobriment de les grans estructures, un fet que marcaria el seu camí cap a l’arquitectura. Assentat ja a la capital francesa, va canviar de nom adoptant Corbusier -variació del cognom de l’avi- i va focalitzar tota la seva creativitat en la construcció d’edificis.

capill_notre_dame

Inspirador del Brutalisme

El seu primer treball a París va ser a l’estudi d’Auguste Perret, pioner en la tècnica de la construcció amb formigó armat. El contacte amb aquest material va tenir una importància fonamental per a Le Corbusier ja que amb els coneixements adquirits va establir les bases del Brutalisme. Aparença aspra, acabats durs i ús de materials estructurals (bigues, pilars, etc.) per a l’exterior dels edificis són les característiques d’aquest moviment que es va iniciar a la dècada dels anys 50 prenent a Le Corbusier com a font d’inspiració.

Le Corbusier a més amés va ser el responsable de dissenyar l’Unité d’Habitation de Marsella, un encàrrec del govern francès per proporcionar una llar als desplaçats després dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial. A dia d’avui, aquest residencial s’ha convertit en una icona del moviment Brutalisme.

unidad_habitacion

 El concepte d’habitatge

Le Corbusier va definir la llar com “una màquina per a viure”. Aquest concepte apel·lava al fet que tot habitatge devia ser abans de res pràctic i funcional i per això, l’arquitectura i el disseny havien de simplificar-se. Le Corbusier defensava, a més, que les cases havien de millorar la qualitat de vida dels seus habitants i per tant, havien de comptar amb mobles útils. La seva cadira LC1 o els seus sofàs LC2, LC3 i LC5 són exemples d’aquest mobiliari funcionalista. Encara que la seva creació més emblemàtica és la seva chaise lounge (LC4), el divan més famós de tots els temps i icona del disseny.

montaje_v2

Patrimoni de la humanitat

Le Corbusier va morir d’un infart el 1965 als 77 anys mentre nedava a la costa de Cap Martin on es troba la seva famosa cabana de vacances. Cinquanta anys després de la seva mort diverses institucions franceses es van mobilitzar per reivindicar la figura de l’arquitecte. Fruit d’aquesta reclamació, 17 obres disseminades a més de set països van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 2016.

Amb la inserció de les obres de Le Corbusier en el catàleg de l’organització internacional s’obre també la via per a la protecció de l’arquitectura del segle XX. Queden com a llegat i sota protecció obres tan emblemàtiques com la Capella Notre Dame du Hout a Ronchamp, a França; el Complex del Capitoli, a l’Índia; el Convent de Santa Maria de la Tourette, a Éveux, o les Cases de la Weissenhof-Siedlung, a Stuttgart

convento_tourette

Noticíes relacionades

L’arquitectura postmoderna de Venturi i Scott Brown

Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona: 30 anys de la reconstrucció d’una icona de l’arquitectura moderna

L’arquitectura futurista

 

<< tornar