AGOST 2017 #43
Tendències

L’arquitectura postmoderna de Venturi i Scott Brown

Vanna Venturi HouseRobert Venturi i Denise Scott Brown van liderar un dels moviments artístics més representatius de la història de l’arquitectura del segle XX: el postmodernisme. A grans trets, aquest corrent es mostra contrari al funcionalisme i racionalisme moderns i a l’austeritat dels edificis, i es posiciona a favor del simbolisme i de la recuperació dels elements arquitectònics del passat. A continuació analitzem les aportacions del matrimoni Venturi – Scott Brown a la concepció d’aquest estil i repassem les seves obres més emblemàtiques, algunes considerades autèntiques icones de l’arquitectura.

El postmodernisme arquitectònic va sorgir com a alternativa al modernisme a mitjans dels anys seixanta, però no va ser fins a la dècada dels vuitanta quan es va consolidar i va assolir la màxima esplendor. D’entre els seus defensors destaca el matrimoni format pels arquitectes Robert Venturi i Denise Scott Brown, que ens serveixen d’exemple per il·lustrar l’inici i desenvolupament d’aquesta escola constructi.

Robert Venturi va publicar Complexitat i contradicció en l’arquitectura el 1966, un al·legat contra la tendència racional moderna. Anys abans havia conegut Denise Scott Brown a la Universitat de Pennsilvània, on van compartir classes des de 1962 a 1964. Denise va canviar de residència per dirigir el Programa de Disseny Urbà de la Universitat de Califòrnia i el 1966 va convidar Venturi a visitar Las Vegas. Un any després es van casar a Santa Mònica (Califòrnia) i posteriorment van tornar a Filadèlfia per establir-se com a socis professionals.

venturi scott 60s

Robert Venturi i Denise Scott Brown als anys 60.

Units en perfecte tàndem, van aplicar els seus coneixements i la seva nova visió estètica a múltiples edificacions. La seva primera llar es va fixar a la Casa Vanna Venturi, que l’arquitecte havia dissenyat per a la seva mare i que posseeix molts elements característics d’aquest moviment arquitectònic. D’aparença senzilla i pràctica, la casa destaca per les seves singularitats com ara la teulada a dues aigües o la xemeneia, lleument desviada de l’eix de simetria.

vanna venturi house

Vista lateral de la casa Vanna Venturi.

interior vanna venturi

Saló interior de la casa Vanna Venturi.

Ja com a matrimoni, la parella va recórrer l’estat de Nevada buscant referents i fonts d’inspiració en hotels, casinos i drive-ins. Fruit d’aquest periple va néixer el llibre Aprenent de Las Vegas: el simbolisme oblidat de la forma arquitectònica (1972). Venturi i Scott Brown van basar el seu influent assaig en aquest nou hàbitat, farcit de centres comercials i grans vies de comunicació. Las Vegas, ciutat dedicada al joc i a l’espectacle, era injuriat per molts arquitectes moderns ja que les seves construccions seguien una premissa kistch i artificial. Per contra, la parella d’arquitectes va defensar aquesta artificiositat elevant les qüestions quotidianes a obres d’art.

wu hall venturi scott

El Gordon Wu Hall a la Universitat de Princeton.

Si per Mies Van de Rohe -un dels màxims exponents del corrent modern- l’arquitectura es regia pel menys és més (“less is more”), per Venturi el menys era avorrit (“less is bore”). En aquest sentit, mentre els edificis moderns eren simples i austers, seguint la màxima de “la forma segueix la funció”, els postmoderns es caracteritzaven per la seva riquesa en al·lusions històriques i l’ús de columnes i ornaments. Els arquitectes postmoderns consideraven essencialment monòton i simplista el funcionalisme i apostaven per l’urbanisme, per l’acostament als gustos de la població. La ciutat es fixava com a objecte i es donava importància als equipaments i a la fusió dels edificis amb l’entorn; localisme i revaloració del kitsch com a saber i expressió del poble.

Allen Memorial Venturi Scott

Ampliació del Museu d’Art a l’Allen Memorial a Oberlin, Ohio.

A l’estudi de Venturi i Scott Brown es deuen molts dels edificis més emblemàtics de les dècades de setanta i vuitanta. El Franklin Court, Filadèlfia (1972-1976); la renovació i ampliació del Museu d’Art a l’Allen Memorial a Oberlin, Ohio (1973-1976), el Gordon Wu Hall a la Universitat de Princeton (1980-1983) o l’ala Sainsbury (1986-1991), pel qual Venturi va ser guardonat amb el Premi Pritzker d’Arquitectura. El reconeixement com a parella professional els va arribar el 1996 quan se’ls va concedir la Medalla d’Or de l’American Institute of Architects (AIA).

Franklin court Ventur Scott

Franklin Court, Filadèlfia.

El llegat de Venturi i Scott, i dels seus contemporanis Michael Greus, Philip Johnson o Charles Moore, ha estat recollit per grans noms de l’arquitectura actual. La inspiració en el quotidià, en el viscut, i el rerefons de l’arquitecte concebut com a sociòleg, s’aprecien clarament a les obres d’Aldo Rossi a Itàlia, Ricard Bofill a Espanya, Hans Hollein a Àustria, James Stirling a Gran Bretanya i Alemanya, o Arata Isozaki al Japó.

venturi scott present

Venturi i Scott Brown a l’actualitat

Noticícies relacionades

Arquipèlag, un projecte cultural a les illes Açores, Premi FAD d’Arquitectura 2016

Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona: trenta anys de la reconstrucció d’una icona de l’arquitectura moderna

<< tornar