Juny 2017 #41
Tendències

Els 6 estadis més representatius de la història de l’Eurocopa

Stade_de_France_01

El 10 de juny pròxim arranca la 15a edició de l’Eurocopa amb el partit inicial que disputaran França, país amfitrió, i Romania. Es farà a l’Stade de France, un dels 10 estadis que acolliran els 55 partits que formen la fase final d’aquesta competició. A Europa, l’Stade de France està concebut com un dels recintes esportius més rellevants, tant per la seva capacitat com per la seva arquitectura. No obstant això, hi ha altres estadis europeus que també han estat i seran seu d’aquesta competició, i que es consideren autèntiques fites del disseny.

Tradicionalment, els camps de futbol han estat punts de trobada entre les aficions i els seus equips. Tanmateix, aquests llocs estan tenint nous usos. Des de fa alguns anys, també acullen esdeveniments culturals com ara concerts i festivals. Si a això afegim la intervenció de prestigiosos arquitectes i estudis d’arquitectura en el redisseny o la construcció de nous estadis, podem constatar que ens trobem davant d’una nova dimensió d’aquestes instal·lacions. A Europa hi ha mostres palpables d’això.

L’Stade de France, seu de la final de l’Eurocopa 2016

Situat al barri parisenc de Saint-Denis, l’Stade de France, que acollirà la final de l’Eurocopa 2016, és el recinte on la selecció francesa disputa habitualment tots els partits. La seva construcció el 1998 per acollir el Mundial de Futbol va ser tota una fita perquè va arribar a tenir una capacitat de més de 80.000 espectadors. Fins llavors, cap camp de futbol francès havia superat les 45.000 localitats.

L’edificació va anar a càrrec de l’equip d’arquitectes format per Michel Macary, Aymeric Zublena, Regembal Michel i Claude Costantini, que van focalitzar la seva atenció a aconseguir que es tingués una visió completa del camp. Per a això, es va idear un programa d’ordinador que simulava la visió de cadascun dels espectadors des de les graderies. D’aquesta manera, es va testar el projecte garantint una perfecta visibilitat del terreny de joc.

Stade_de_France_02

L’Stade de France, seu de la final de l’Eurocopa 2016

L’Stade de France compta amb una coberta el·líptica de 13.000 tones de pes que, sense cobrir completament l’estadi, protegeix perfectament tots els espectadors de les inclemències del temps.

El nou Wembley

Wembley forma part de la història del futbol. L’antic estadi londinenc va ser considerat durant dècades com el temple per antonomàsia d’aquest esport. El seu antecessor, del 1923, va quedar obsolet quan Londres va ser la ciutat triada per celebrar els Jocs Olímpics el 2012. La necessitat de disposar d’un “superestadi” per albergar la competició va fer necessària la construcció d’un nou recinte.

old_wembley_01

Vistes de l’antic estadi de Wembley.

El projecte del nou Wembley va ser encarregat al reconegut arquitecte Norman Foster i les obres, iniciades el 2002, van concloure cinc anys més tard, el 2007.

plano_new_wembley_01

Tall longitudinal del projecte del nou Wembley.

Amb una capacitat per 90.000 espectadors, l’estadi de Wembley té una cúpula retràctil, amb un singular arc de 135 metres d’altura que a la nit s’il·lumina i es converteix en una de les atraccions del nou skyline londinenc.

new_wembley_02

Vista nocturna del nou Wembley.

Amsterdam Arena, el primer estadi cobert

ajax_01

L’Amsterdam Arena amb la cúpula completament tancada.

L’estadi de l’equip de l’Ajax, projectat pels arquitectes Rob Schuurman i Sjoerd Soeters, va ser el primer del món a tenir una cúpula totalment retràctil amb capacitat per cobrir-lo completament. En tan sol 18 minuts, dos panells mòbils de 400 tones aconsegueixen segellar el recinte. A més a més, hi caben unes 53.000 persones i ha estat seu de l’Eurocopa 2000. La candidatura holandesa per a l’Eurocopa 2020 incorpora aquest estadi com una de les seves seus principals.

ajax_02

A l’Amsterdam Arena l’equip de l’Ajax juga els seus partits de la lliga holandesa.

Roma: un estadi olímpic etern

Seu dels Jocs Olímpics de 1960, l’actual estadi de la Roma i de la Lazio respira història per tots els racons. Amb 90 anys en peus, ha estat escenari d’una Eurocopa, un Mundial i 4 finals de la Lliga de Campions.

olimpico_roma_02

L’olímpic és l’estadi dels equips de la Roma i la Lazio.

Per al Mundial d’Itàlia de 1990 es va dur a terme una important reestructuració: l’Olímpic va passar a ser un estadi cobert per als espectadors per una estructura d’acer i tefló. Els autors de la nova remodelació d’aquest històric recinte esportiu van ser els arquitectes Carlo Roccatelli i Annibale Vitellozzi.

Da Luz de Lisboa, on va començar l’Eurocopa

L’estadi Da Luz va ser la seu del primer partit de la Copa d’Europa el 1953 i, abans de ser remodelat el 2003, va arribar a acollir uns 135.000 espectadors en una trobada entre el Benfica i el Porto. Com totes les grans catedrals del futbol –els mateixos afeccionats en diuen “catedral”– ha sofert múltiples remodelacions. L’última va ser molt important per a la ciutat ja que va convertir aquesta instal·lació en una de les més emblemàtiques del futbol europeu.

da_luz_01

L’estadi Da Luz de Lisboa va ser el primer en el que es va disputar un partit de L’Eurocopa, el 1953.

El nou Da Luz està culminat per una lleu i translúcida coberta de policarbonat. El dissenyador, l’arquitecte australià Damon Lavelle, va voler realçar la lluminositat que rep el recinte i que fa honor al seu nom. Els limítrofs de l’estadi acullen un complex esportiu, una zona comercial, un gimnàs, un restaurant panoràmic i el museu del Benfica.

Allianz Arena, l’estadi del futur

El futur dels camps de futbol passa per l’exemple de l’Allianz Arena de Munic, on el seu equip estrella, el Bayern, disputa els partits de la lliga alemanya. Inaugurat el 31 de maig de 2005, els seus succedanis han seguit el seu exemple arquitectònic.

allianz_arena_01

Projecte de l’Allianz Arena.

També anomenat “banyera”, la característica principal són els panells canviants de la façana, que, segons l’equip que jugui (Bayern de Munic, TSV 1860 München o la selecció alemanya), modifiquen el seu color a vermell, blau o blanc. Gràcies als 2.874 panells de tan sol 0,2 mil·límetres de gruix, l’exterior de l’estadi es transforma i s’adapta a la cromàtica d’aquests equips.

allianz_arena_03

L’exterior pot il·luminar-se amb tres colors, vermell, blau i blanc, segons l’equip que jugui.

Segons el web de l’estadi, dels gairebé 70.000 espectadors que assisteixen als partits del Bayern, 66.000 ho poden fer asseguts. Com a curiositat, cal dir que, en els partits de la Bundesliga que se celebren en aquest estadi, els afeccionats solen consumir uns 15.000 refrescs, 40.000 cerveses i 20.000 salsitxes. L’artífex d’aquesta impressionant instal·lació esportiva és l’estudi d’arquitectes Herzog & de Meuron.

allianz_arena_02

L’Allilanz Arena té capacitat per uns 70.000 espectadors, 66.000 dels quals poden seure.

<< tornar