FEBRER 2017 #37
Decoració

Com crear un hort urbà en una comunitat de veïns

huerto_comunitario_01
huerto_comunitario_02
huerto_comunitario_03

La tendència de crear horts urbans no es limita a les terrasses o els balcons particulars: també es comencen a conrear algunes zones comunitàries, com ara els terrats. Això sí, hi ha alguns requisits.

La creació d’horts urbans és una moda que s’està estenent per les grans ciutats a imatge i semblança de la pionera Brooklyn Grange, situada en el terrat d’un edifici de la popular barriada novaiorquesa. Terrats o zones enjardinades poden ser bons candidats per crear un hort urbà en la nostra comunitat de veïns. Habilitar un hort comunitari pot ajudar a revalorar l’edifici; reforçar les relacions veïnals; fomentar l’educació ambiental entre els més petits, a més de permetre’ls consumir productes frescos, saludables i de temporada; ajudar a reduir les emissions de CO2, i millorar el rendiment energètic de l’edifici. Segons molts estudis, conrear un hort té beneficis per a la salut, tant física com a mental, però també ho són els seus requisits i necessitats:

Permisos. Qualsevol persona pot improvisar un petit hort urbà a la seva terrassa o balcó. Encara que no es necessita cap permís administratiu, la instal·lació d’un hort en alguna zona comunitària com ara el terrat o els jardins requereix, però, l’aprovació de la comunitat de propietaris per unanimitat ja que, segons la Llei de propietat horitzontal, no es podran fer innovacions que facin inservible alguna part de l’edifici per a l’ús i gaudi d’un propietari, si no consta prèviament el seu consentiment exprés.

Informe tècnic. Si volem situar l’hort urbà al terrat de l’edifici, el primer que haurem de fer és acudir al Col·legi d’Arquitectes o al Col·legi d’Aparelladors per concertar un estudi de càrregues que analitzi el pes per metre quadrat que pot suportar la coberta i que garanteixi que el futur hort no afectarà la seguretat de l’edifici.

Disseny. Amb el permís de la comunitat i el preceptiu informe tècnic si volem transformar el terrat en un hort, el pas següent és dissenyar l’espai de cultiu tenint en compte diversos factors: ubicació a la finca, orientació, temperatures mitjanes i pluviometria de la zona, i experiència dels veïns en tècniques de cultiu. El més aconsellable és que l’hort estigui situat en una zona il·luminada, orientat cap al sud per aprofitar al màxim les hores de sol (8-10 hores de llum). I, si és possible, que estigui protegit dels corrents d’aire. A Internet es poden trobar diferents consultories que dissenyen, venen el material necessari, instal·len i, fins i tot, cuiden horts urbans.

Elements estructurals. Les dimensions i característiques de l’hort determinaran quins testos o contenidors hi pot haver i aquests, alhora, el producte que podem conrear.
Qualsevol test que tingui entre 7 i 15 centímetres de profunditat és apta per plantar qualsevol vegetal o herba aromàtica com ara tomàquets, mongetes, pèsols, raves, albergínies, alfàbrega o menta, per exemple. Si optem per testos, és millor que siguin de fang que no pas de plàstic, ja que respecten millor la temperatura de la terra. Una altra bona opció són les jardineres o taules d’hort. Aquestes taules mesuren uns 140 centímetres de llarg i 70 d’alt, estan construïdes en acer galvanitzat, són lleugeres i resistents a la humitat i faciliten el treball ja que no cal ajupir-se per manipular les plantes. Triem el sistema que triem, l’important és que tinguin un bon sistema de drenatge i ventilació.

Substrats i llavors. Aquest és un dels elements clau a l’hora de crear un hort en una comunitat de veïns. Si triem un bon substrat, les garanties de tenir una bona collita seran més grans. El millor és el compost, un substrat totalment orgànic en el qual es barregen elements orgànics com ara restes de podes o peles de fruita i verdura. El compost es pot comprar o el pot fer directament la comunitat. Moltes són les escoles on els alumnes aprenen a fer compost, ja que és molt senzill. Només és necessari adquirir una compostadora i anar-hi afegint restes d’elements orgànics que generem a la cuina o en les tasques de manteniment del jardí.
El compost conserva molt bé l’aigua i els nutrients i permet que les plantes no desenvolupin arrels excessivament llargues per buscar el seu aliment. D’altra banda, el compost pesa tres vegades menys que la terra normal per la qual cosa les càrregues de la taula d’hort i del terrat seran més baixes. Les llavors també són molt importants, ja que és impossible obtenir una bona collita si no es parteix d’una llavor de qualitat.

Reg. Les verdures i hortalisses no són unes plantes qualsevol. Necessiten un reg diari. La solució més eficient és instal·lar un sistema automatitzat de reg per degoteig que faci gastar el mínim en aigua i que al mateix temps asseguri una correcta alimentació hídrica per als cultius. Una altra solució més casolana, sobretot si conrees en testos, és col·locar estancs fons que acumulin l’aigua perquè les plantes es vagin alimentant al seu ritme.

Com es conrea. El cultiu és un procés llarg i laboriós. Abans de sembrar caldria abonar la terra i deixar-la reposar un mes com a mínim. Una vegada creixin les plantes, és convenient afegir compost periòdicament. Algunes hortalisses, es poden sembrar directament; unes altres cal comprar-les en un planter i trasplantar-les. És millor no utilitzar productes químics ni contra les males herbes ni contra les plagues i malalties. Les males herbes es poden eliminar a mà i les plagues i malalties es poden evitar fent rotació de cultius o espantant els mosquits amb plantes aromàtiques com són el romaní, la farigola o la citronella.

Què es pot plantar. Els reis dels horts urbans són els tomàquets i els enciams. Si s’hi planten enciams, en un mes es podrà amanir als plats. Si es vol conrear tomàquets, s’ha de fer per primavera o estiu i plantar-los en zones amb bona circulació d’aire.

Com gestionar-ho. Per molt bé dissenyat i equipat que estigui un hort comunitari, si no es gestiona bé no tindrà cap futur. El més convenient és que la comunitat de veïns prevegi el finançament i el reglament que en reguli el funcionament i manteniment amb torns dels diferents veïns.

Subvencions. Alguns ajuntaments sortegen parcel·les, com és el cas de Barcelona, perquè persones jubilades puguin conrear-les.
A més de gaudir de verdures i hortalisses pròpies, la creació d’un hort urbà a la comunitat de veïns contribuirà a fomentar la convivència, la cooperació i les relacions intergeneracionals entris els habitants de l’edifici.

<< tornar