SETEMBRE 2017 #44
Assessor

Què passa amb l’habitatge en cas de separació

divorcio_portadaSegons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) l’any 2016 es van separar més de 120.000 parelles a Espanya. A aquesta xifra caldria sumar també totes aquelles separacions de parelles que no estaven inscrites en el Registre Civil. En aquest context, quan es produeix la ruptura una de les qüestions que afloren és què fer amb l’habitatge.

Segons el Consell General del Poder Judicial en els tres primers mesos del 2017 les demandes de dissolució matrimonial han augmentat un 4,8% respecte el mateix període de l’any passat, sent els divorcis contenciosos (sense acord i recorrent als tribunals) els que han experimentat un major augment. L’habitatge i la custòdia dels fills són alguns dels primers temes a tractar quan s’extingeix la convivència. Per això, és convenient conèixer totes les vies que existeixen, així com el marc jurídic que regula els habitatges conjugals.

Abans de res, convé saber que si no s’han realitzat capitulacions matrimonials -acords celebrats abans o en l’acte de contreure matrimoni i que tenen com a finalitat regular el règim econòmic d’un matrimoni- quan es produeixi una separació caldrà emparar-se al règim econòmic matrimonial (REM) de cada Comunitat Autònoma; per exemple, a Catalunya regeix la separació de béns mentre que a la resta d’Espanya majoritàriament s’estipula la de guanys. Atenent a aquesta regulació, els béns que s’hagin generat durant el matrimoni seran de només un o de tots dos i, encara que la propietat de l’habitatge la marca la titularitat que apareix en l’escriptura, en cas d’arribar als tribunals, depenent del règim econòmic matrimonial, els jutges podran dictaminar a favor d’un cònjuge o de l’altre.

Si en el Registre de la Propietat i, en el cas d’haver hagut de recórrer a finançament, a l’escriptura del crèdit hipotecari, figuren com a propietaris els dos integrants de la parella aquests podran arribar a un acord atenint-se a aquestes diferents opcions:

a) Vendre la part corresponent a l’ex parella: es realitzaria una compra privada abonant a l’ex cònjuge la meitat de la xifra de la taxació de la casa. Perquè es pugui realitzar aquesta opció la part compradora ha de tenir la liquiditat suficient i/o poder subrogar-se al crèdit hipotecari (si n’hi hagués) a més de poder satisfer les quotes.

b) Vendre l’habitatge a un tercer: l’immoble es comercialitza i quan s’efectua la venda els diners obtinguts es poden utilitzar per liquidar la hipoteca (si n’hi hagués) i per repartir el capital obtingut a parts iguals.

c) Encara que no és l’opció més utilitzada algunes famílies que adopten la modalitat de custòdia compartida estableixen l’habitatge familiar com a “casa niu” i són els progenitors els que es desplacen a aquesta llar cada quinze dies (o com hagin establert per mutu acord).

d) També per mutu acord pot donar-se la possibilitat de llogar el domicili i que la renda obtinguda serveixi per pagar la hipoteca o per dividir-se els beneficis.

e) Si es vol conservar l’habitatge, el dret d’ús (seguir vivint en ella) s’atorga per sentència i per un temps determinat: fins a la majoria d’edat dels fills en el cas que la guàrdia i custòdia correspongui al membre de la parella que es quedi al domicili o per altres causes de major necessitat.

f) Si la parella vivia de lloguer la solució és a priori més senzilla però, independentment de que el contracte estigui a nom d’un o altre, la persona que es quedi a residir en l’habitatge, per acord o per sentència, haurà de comunicar-ho a l’arrendador per escrit, adjuntant sentència o acord, en el termini màxim de dos mesos.

Notícies relacionades

Com s’escriptura un habitatge

Què cal tenir en compte abans de signar un contracte de lloguer

 

<< tornar