Octubre 2017 @ca #45
Tendències

La transformació urbana de l’Hospitalet

Vista HospitaletL’Hospitalet de Llobregat, integrat a l’àrea metropolitana de Barcelona, ha iniciat amb el nou mil·lenni una transformació urbanística radical. El seu districte financer acull esdeveniments firals tan importants com ara el Mobile World Congress, i la Ciutat de la Justícia ha canviat totalment la dinàmica quotidiana de la ciutat.  Ara el repte més immediat és convertir l’antiga zona industrial en un potent pol d’atracció per a artistes i creadors.

L’exposició “150 anys de planificació urbanística de l’Hospitalet”, oberta al públic fins al setembre, ha permès conèixer les diferents fases del procés urbanístic d’aquest municipi. Amb un passat agrícola, van ser els propietaris dels camps de cultiu els encarregats de traçar carrers en les seves parcel·les batejant-les, una vegada urbanitzades, amb els noms de les seves famílies. Aquesta reorganització inicial de principis del segle XIX no va seguir cap tipus de planificació, sinó que es va moure al ritme dels assentaments de la població. Els plans urbanístics de 1863 i 1926 van ordenar el territori, però aquests intents es van quedar obsolets els anys seixanta, quan l’Hospitalet es va convertir en receptor d’una de les ones migratòries més importants de la nostra història recent.

hoteles

No va ser fins a la dècada dels noranta quan la ciutat va iniciar la seva transformació urbanística. El soterrament de les línies fèrries, la creació de la plaça d’Europa, que dóna continuïtat a la Gran Via barcelonina, i la construcció de la nova Fira Europa Barcelona van ser les primeres iniciatives dutes a terme en el marc d’aquesta remodelació. Ja en ple segle XXI, la consolidació del districte financer i la projecció d’un nou districte cultural han modificat la fisonomia de l’Hospitalet. A continuació analitzem els nous reptes urbanístics als quals s’afronta la ciutat.

Districte financer, motor de desenvolupament

L’ampliació de la Fira de Barcelona, en els terrenys del polígon industrial de la Pedrosa de l’Hospitalet, ha estat una de les principals actuacions realitzades dins del nou plantejament urbà de la ciutat. El recinte firal, Fira 2 Europa, és un dels més grans i moderns d’Europa: alberga un dels parcs fotovoltaics més grans construït sobre coberta i al seu voltant hi ha dos dels gratacels més emblemàtics del nou skyline de l’àrea metropolitana. L’Hotel Porta Fira, Premi Emporis al millor Gratacel de 2010, i la Torre Realia -obra, com tot el recinte firal, del japonès Toyo Ito- són un perfecte aparador de les noves tendències arquitectòniques.

Fira Hospitalet

La Ciutat de la Justícia, situada entre els municipis de Barcelona i l’Hospitalet, és un dels projectes més complexos que s’han dut a terme des de l’administració pública. Vuit edificis de diferents colors i altures, dissenyats pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez, i que des de la posada en funcionament en 2009 no solament han complert la seva funció administrativa sinó que s’han convertit en localització recurrent per a multitud d’anuncis i rodatges cinematogràfics.

Ciutat Justicia

A tot aquest desplegament urbanístic s’ha sumat una millora de les comunicacions. Autobusos, metres i ferrocarrils han ampliat els seus recorreguts, amb la nova línia de metro (L9) com a última intervenció, que connecta Barcelona amb les dues terminals de l’aeroport del Prat de Llobregat.

Districte Cultural, focus emergent de la creació artística

L’Hospitalet té un important passat industrial, i com en altres ciutats fabrils, alguns dels seus edificis -molts amb un valor arquitectònic inqüestionable- s’han abandonat. No obstant això, en els últims anys, aquests immensos espais han començat a tenir protagonisme gràcies a l’impuls de l’ajuntament, entitats i gestors culturals. La recuperació i rehabilitació d’antigues naus i fàbriques pretén convertir l’Hospitalet en un imant cultural. Són moltes les galeries de la veïna Barcelona que, per la falta d’espai i el preu dels lloguers, s’hi han mudat. Als espais i les associacions que ja estaven integrades en el teixit ciutadà, se’ls uneixen ara 25 hectàrees en les quals s’estan instal·lant locals d’assaig, tallers d’artistes i galeries.

Galeria

El Centre Cultural Tecla Sala és el motor del projecte i canalitzador d’activitats a qui s’ha unit la Sala Salamandra i l’Edifici Freixas. Per dinamitzar la reutilització d’aquests espais en desús, l’Ajuntament de l’Hospitalet ofereix importants bonificacions sobre l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), l’impost sobre béns i immobles (IBI) i l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO).

Tecla Sala

Regenerar barris i crear a més a més una marca cultural internacional són les dues premisses que han marcat aquesta última fase de la  reorganització urbanística. Els resultats es poden observar i gaudir: on abans hi havia fàbriques i soroll ara hi ha art i música.

terraza

Notícies relacionades

La nova Barcelona

La renovació de Bilbao

 

<< tornar