JULIOL 2017 #42
Tendències

La renovació de Bilbao

Bilbao_5

La transformació de Bilbao aquests trenta darrers anys és un exemple de reconversió urbanística d’èxit. La capital de la província de Biscaia ha passat de ser una ciutat grisa, en declivi industrial, a una ciutat moderna, sostenible i adaptada als nous temps.

Bilbao, en basc Bilbo, és una ciutat situada al nord d’Espanya. Segons dades de l’ajuntament, a la ciutat viuen 346.278 persones i a l’àrea metropolitana, més de 900.000. El seu paisatge, configurat principalment per la ria de Bilbao on desemboquen els rius Nervión i Ibaizábal, també engloba les platges de Plentzia i la muntanya Artxanda.

Durant el segle passat, Bilbao acollia la indústria siderúrgica, amb alts forns que subministraven acer a tot el territori espanyol. També les drassanes Euskalduna, que, juntament amb les de Sestao, eren molt importants en aquella època. La crisi del petroli mundial de 1973 va iniciar el declivi industrial de la ciutat, que es va prolongar fins al desmantellament d’aquestes indústries els anys vuitanta.

Fins a la dècada dels noranta, Bilbao va ser una ciutat travessada per una ria contaminada, envoltada d’instal·lacions portuàries i indústries que abocaven residus a les seves aigües. Sanejar-la i recuperar-la va ser el primer pas per començar la reconversió de la ciutat. Al seu torn, la construcció del Museu Guggenheim o l’aposta per un transport públic de qualitat van ser unes altres de les mesures que van ajudar a crear la nova imatge del municipi, que resumim a continuació.

La regeneració de la riava ser el motor principal que va impulsar la renovació de Bilbao. El projecte es va iniciar el 1992, coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona i de l’Expo de Sevilla. La ria, eix vertebrador de la ciutat, es va convertir en l’objectiu dels primers projectes de transformació i millora, com ara l’adequació dels molls d’ Abandoibarra, antic parc de càrrega i descàrrega d’hidrocarburs i contenidors, i sobre els quals s’han assentat els projectes més emblemàtics de la ciutat. Actualment, la ria s’ha adequat com a zona lúdica on els veïns poden fer esport, passejar i fer tot tipus d’activitats d’oci. Representa, així, un element que contribueix a millorar la qualitat de vida d’habitants i visitants de la ciutat.

Bilbao_6

La renovada Ria de Bilbao.

La xarxa de transports.Una de les decisions preses a favor de la transformació de la capital biscaïna va ser millorar la xarxa de transport públic, cosa que es va concretar amb la construcció de la primera línia de metro de la ciutat. Des que va ser inaugurat el 1995, les seves modernes instal·lacions -dissenyades per l’arquitecte britànic Norman Foster– i el seu recorregut fins a Plentzia, connectant la ria amb les platges, han aconseguit que el nombre de desplaçaments sigui cada vegada més gran (més de 87 milions de viatges el 2015), fomentat d’aquesta manera l’ús del transport públic entre els habitants de la ciutat.

METRO

Entrada del metro de Bilbao.

L’habilitació de carrers per als vianants.Un altre factor per entendre el canvi de la ciutat ha estat l’aposta per aconseguir que el centre sigui per als vianants. Com passa a moltes urbs europees, s’ha recuperat per a ús ciutadà, limitant el trànsit de vehicles pels seus carrers més concorreguts.

Centro

Centre de Bilbao.

La proliferació d’edificis emblemàtics. La construcció d’obres a càrrec d’arquitectes de renom va ajudar a crear aquesta nova imatge de la ciutat i la va projectar internacionalment. D’entre aquestes peces arquitectòniques, destaca el Museu d’Art Contemporani, el Guggenheim, obra del reconegut arquitecte canadenc Frank Gehry. L’edifici inaugurat el 1997 s’ha convertit en un dels principals reclams turístics de la ciutat.

Bilbao_3

Guggenheim, Museu d’Art Contemporani.

Situat al mateix marge de la ria que el Guggenheim, a uns 200 metres, trobem el palau Euskalduna, centre de congressos i de la música.Dissenyat per Dolores Palacios i Federico Soriano, el 2003 va ser declarat per la International Congress Association com el millor centre de congressos del món.

Bilbao_2

Palau Euskalduna de Congressos i de la Música.

Un altre dels edificis representatius de la ciutat és la porta d’Isozaki, dues torres bessones de 82 metres i 23 plantes. El complex va ser dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki -d’aquí el seu nom-, juntament amb el bilbaí Iñaki Aurrekoetxea.

Bilbao_4

La porta d’Isozaki

En l’actualitat, l’augment demogràfic o la preocupació pel medi ambient són alguns dels reptes que afronta la ciutat. No obstant això, Bilbao es troba en plena transformació social, econòmica i, sobretot, urbanística, convertint-se en eix d’empreses de serveis i R+D, i en un exemple per a altres ciutats quant a regeneració d’un espai urbà degradat per a ús i gaudi dels seus ciutadans.

 

Noticíes relacionades

La nova Barcelona

<< tornar