Desembre 2017 #47
Tendències

Claus de l’arquitectura passiva

Foto © Passivhaus Espanya

L’arquitectura passiva es basa en el disseny i construcció de cases energèticament eficients en les que es garanteixi un nivell de confort òptim.

Origen de l’arquitectura passiva
El concepted’arquitectura passiva va aparèixer per primera vegada en el llibre ‘The Passive Solar Energy Book’ (1979) de l’arquitecte Edward Mazria on es descrivien diversos casos on s’havia reduït l’ús de sistemes convencionals de calefacció i refrigeració mitjançant l’aprofitament de les condicions climàtiques i d’assolellament. En paral·lel, el Departament d’Energia d’Estats Units va promoure un manual sobre el disseny de les cases passives per donar a conèixer aquesta tècnica entre els arquitectes del país. La idea era traslladar una nova manera de projectar els habitatges que tingués en compte elements com la orientació, la ventilació o l’ús de materials d’aïllament eficients per reduir el consum energètic de les cases.

Estàndard ‘Passivhaus’
Uns anys més tard, el concepte d’arquitectura passiva es va plasmar en un estàndard per facilitar la seva implementació. Així, es va establir la referència ‘Passivhaus’ que certifica que un edifici compleix amb els requisits per considerar-se passiu. L’enginyer Wolfgang Feist de l’Institut d’Edificació i Media Ambient va ser el seu principal propulsor i el 1990 es va construir a Darmstadt (Alemanya) el primer edifici passiu del món. Posteriorment, es va construir l’Institut Passivhaus per divulgar i controlar aquest estàndard.

Foto © Passivhaus España

Fotos © Passivhaus España

Com són les cases passives?
L’objectiu de l’arquitectura passiva és reduir el consum energètic dels habitatges mitjançant l’aprofitament de l’energia solar, l’aïllament o la orientació. Aquestes premisses, a més, garanteixen temperatures agradables i constants en l’interior dels habitatges. A continuació, repassem els diferents atributs de les cases passives.

Estudi bioclimàtic. Una casa passiva es dissenya a partir d’un estudi bioclimàtic que analitza la orientació i l’exposició solar. D’aquesta manera, es projecta l’habitatge aprofitant millor el sol com a font d’energia natural.

Materials aïllants. Un bon aïllament tèrmic disminueix l’ús de calefacció i refrigeració i pot suposar un gran estalvi en el consum energètic d’una casa. Per aconseguir un millor aïllament, una casa passiva utilitza materials –fusteria i vidre d’alta qualitat– d’un major gruix que eviten la fuga de calor a l’hivern i mantenen l’aire més fresc a l’estiu.

Ponts tèrmics. Un bon aïllament també ajuda a eliminar els ponts tèrmics, és a dir, aquells punts de ruptura de la superfície aïllant dels habitatges. A les cases passives es treballa per eliminar aquests ponts i disminuir les pèrdues de calor per evitar, per exemple, l’aparició d’humitats causades per la condensació.

Portes i finestres. Són punts ‘dèbils’ on es produeixen més pèrdues de calor o fred. Per evitar-ho, en una casa passiva s’instal·len finestres de fusta per exemple laminada per reduir aquesta pèrdua d’energia.

Ventilació i aportació d’energia. Per aportar confort tèrmic i estalvi d’energia també s’utilitzen sistemes de ventilació que juntament a una petita aportació de calor (per exemple, una estufa de biomassa) aconsegueixen prescindir dels sistemes de calefacció tradicionals.

Plaques solars fotovoltaiques. Per reduir el consum d’energia en una casa passiva s’instal·len sistemes de calefacció o refrigeració alimentats amb energies renovables. Per exemple, les plaques solars fotovoltaiques per produir electricitat o plaques d’energia termosolar per cuinar aliments o generar aigua calenta.

Normativa europea
L’arquitectura passiva també s’emmarca en un context europeu que promou ciutats més sostenibles en les que els edificis redueixin el seu consum energètic. Per aconseguir aquest objectiu, la Unió Europea va elaborar fa sis anys la Directiva d’Eficiència Energètica en Edificis i va fixar unes pautes per impulsar la construcció d’edificis de consum energètic gairebé nul (EECN).

PromocionInnovaTorrejonSolvia

Seguint aquestes directrius europees, Solvia ha desenvolupat un dels primers conjunts residencials de consum energètic gairebé nul a Espanya. Es tracta del complex residencial Innova Torrejón a Madrid. Gràcies a processos constructius respectuosos amb l’entorn i una gestió de residus responsable, aquest conjunt residencial garanteix l’estalvi energètic en gairebé tots els seus habitatges.

Notícies relacionades

Solvia presenta Innova Torrejón, un dels primers residencials de consum energètic gairebé nul promogut a Espanya

Els edificis amb un consum gairebé nul proliferen a Espanya

Objectiu: edificis amb consum energètic gairebé nul

Habitatges energèticament eficients

<< tornar