Desembre 2017 #47
Tendències

Casas integrades en la naturalesa

escolar_01
escolar_02
escolar_03

L’arquitectura sostenible aposta per cases cada vegada més integrades en la naturalesa; edificis que s’integren en el paisatge i incorporen materials intel·ligents i solucions eficients per il·luminar-se i climatitzar-se.

A tots ens agradaria que la nostra llar estigués en harmonia amb el medi ambient, que poguéssim obtenir energia a través de plaques solars, que aprofitéssim millor la llum natural, que materials intel·ligents ens ajudessin a generar i mantenir la temperatura òptima… Tot això sense consumir gaire energia i recursos mentre es construeix i amb unes emissions contaminants al màxim de reduïdes. A això es consagra l’arquitectura sostenible, un corrent nascut els anys vuitanta que busca que els seus edificis siguin energèticament eficients, que s’integrin en el seu entorn funcional i físicament, i que tinguin el menor impacte mediambiental possible.

Una de les màximes de l’arquitectura sostenible és que les cases siguin energèticament eficients, que siguin passivhaus o cases passives que s’adaptin a l’entorn proveint-se d’energia de manera natural i reduint les seves necessitats energètiques de calefacció i refrigeració fins a un 75% respecte a les cases convencionals. L’origen d’aquestes cases integrades en la naturalesa cal buscar-ho al nord d’Europa, quan es van començar a construir amb l’objectiu de mantenir els habitatges calents sense necessitat de calefacció. Amb els anys, aquestes cases s’han expandit per tot el món amb la mateixa filosofia que les originals.

Les cases sostenibles busquen sempre la solució més idònia per aprofitar els avantatges i minimitzar els inconvenients de cada ubicació. En aquestes cases tot està pensat per garantir la total eficiència energètica, des de la seva ubicació i orientació sobre el terreny fins als materials utilitzats en la construcció o el disseny de les instal·lacions.

Integració en l’entorn. Els principis de l’arquitectura sostenible es basen a considerar les condicions climàtiques, la hidrografia i els ecosistemes per obtenir el màxim rendiment de les construccions. Una bona ubicació determina el confort ambiental d’una casa en optimitzar l’aprofitament de la llum i de la calor del sol, especialment a l’hivern. Un vegada triada la ubicació és important aconseguir que la casa s’integri en la naturalesa, ja sigui envoltant-la d’arbres de fulla caduca, que a l’estiu faran ombra i a l’hivern deixaran passar el sol, o construint jardins en les teulades o en els murs exteriors que, a més d’integrar-les en el paisatge, porten a terme una important funció d’aïllant tèrmic.

Materials ecològics. Aquest tipus d’arquitectura valora especialment els materials i els processos d’edificació i l’impacte que tenen en la naturalesa i la societat. Aquest tipus de construcció utilitza materials ecològics, tecnològics i reciclats. Els materials ecològics són els que generen un impacte mediambiental baix tant quan es fabriquen com quan s’instal·len i per mantenir-los. És el cas de la fusta, el suro, la tova, la terra, les fibres vegetals o el bambú. Altres materials sostenibles són els que incorporen tecnologies que els permeten captar energia, com ara alguns tipus de cristalls. En alguns casos, també s’utilitzen elements reciclats com a restes de marbre, cendres, llots o residus sòlids urbans provinents d’altres construccions.

Aïllament tèrmic eficaç. Les cinc característiques essencials que ha de complir tota casa sostenible són disposar d’un excel·lent aïllament tèrmic, tenir instal·lades finestres i portes d’altes prestacions, que no hi hagi eixos i cantonades que provoquin pèrdues i guanys d’energies no desitjats, disposar de sistemes de ventilació mecànica amb recuperació de calor generada pels electrodomèstics i la presència humana, i tenir una completa estanqueïtat a l’aire, impedint els corrents i la regeneració excessiva de l’aire.

Optimització de la llum solar. Les cases sostenibles aprofiten al màxim la llum del sol, tant com a font de calor com per aconseguir el màxim d’hores diàries d’il·luminació natural. Aquestes cases tenen moltes obertures, ja siguin finestres, claraboies o celoberts. Les obertures tenen dues funcions: augmentar l’entrada de llum a l’hivern i reduir-la  a l’estiu per tal que la casa tingui en cada moment la il·luminació i la temperatura idònies.

Energies netes. Aquestes edificacions incorporen sistemes que permeten la utilització i l’aprofitament d’energies renovables. Les teulades i els terrats d’aquestes cases es poden transformar en petites centrals energètiques si s’instal·len plafons fotovoltaics. La col·locació d’una instal·lació solar tèrmica de mitja temperatura és capaç de cobrir gairebé la totalitat del consum d’aigua calenta i bona part de la despesa en calefacció de l’habitatge. D’altra banda, la instal·lació d’un sistema bàsic d’energia solar tèrmica pot arribar a cobrir fins al 80% del consum d’aigua calenta d’una casa. Una altra opció és instal·lar un molí eòlic. Combinant l’energia fotovoltaica i l’energia eòlica es pot cobrir gairebé el100% del consum energètic d’una casa.

<< tornar