SETEMBRE 2017 #44
Tendències

5 exemples d’espais urbans recuperats

Bilbao_remodCada vegada són més els arquitectes, urbanistes i ciutadans que reivindiquen ciutats pensades per proporcionar una major qualitat de vida als seus habitants. Amb el ràpid creixement de les principals urbs europees, especialment a mitjans del segle XX, moltes capitals es van expandir sense control ni planificació urbanística. No obstant això, les noves generacions de professionals que dissenyen els espais públics de les ciutats promouen projectes que tenen per objectiu el replantejament espacial i la millora dels equipaments. Aquests són alguns exemples del nou urbanisme.

La reforma del Port Vell de Marsella (França)

Situat al centre històric de Marsella, el Port Vell va ser el nucli econòmic de la ciutat fins a mitjans del segle XIX. Posteriorment, l’activitat es va desplaçar al Gran Port Marítim i els antics molls —malgrat la seva bellesa i estar situats en el cor de la ciutat— es van convertir en un espai desordenat i decadent amb velles instal·lacions, barreres arquitectòniques i cada vegada més cotxes. Però fa gairebé deu anys l’ajuntament va voler arreglar la situació. Per això, es van eliminar els obstacles com els murs i reixats i es va limitar el trànsit de vehicles en els molls del port. Com a resultat, el Quai des Belges (el moll dels belgues) —un dels dics que ocupa l’espai central del Port Vell— va destinar el 60% de la seva superfície per a l’ús dels vianants i en les seves aigües es van instal·lar embarcadors flotants capaços d’acollir activitats nàutiques sense interferir en el pas dels transeünts.

Foto Michel Desvigne Paysagiste MDP

Foto Michel Desvigne Paysagiste MDP

 “Agrociutats” a l’àrea metropolitana de París (Colombes, França)

Des de fa més de seixanta anys a la banlieue parisenca (els suburbis perifèrics de la capital de França) s’acumulen ciutats de blocs i torres d’edificis, sense parcs ni equipaments públics. Aquest és el cas de Colombes, un municipi situat a només vuit quilòmetres al nord-oest del centre de París. El 2011 diverses organitzacions van impulsar el projecte R-Urban que va promoure la creació de tres espais comunals autogestionats i centrats en la transformació social i urbanística del veïnat. El primer d’ells es va denominar Agrocité i va aconseguir convertir uns solars abandonats en un gran hort urbà. El segon, amb el nom de Recyclab, va promoure un espai de reciclatge de materials per a la construcció sostenible. I el tercer titulat Ecohab, estava pensat per construir habitatges accessibles amb processos respectuosos amb el medi ambient, però no es va poder desenvolupar per problemes en la propietat del solar previst per les obres.

r_urban_remod

La peatonalització de Las Cabezas de San Juan (Andalusia)

L’augment del tràfic i la dispersió dels espais públics dificultava el desplaçament dels habitants de Las Cabezas de San Juan pel centre de la ciutat. Per solucionar-ho, el 2016 l’ajuntament d’aquesta localitat es va proposar reduir el nombre de cotxes i va promoure la peatonalització del carrer comercial Juan Marín de Vargas. A més, va projectar un sistema d’envelat amb estructura de cables tibats i lones de teixit micro-perforat per donar ombra a la plaça dels Màrtirs. La iniciativa es va complementar amb un arbrat organitzat per conjunts d’espècies autòctones en una nova zona verda pensada per promoure la socialització dels ciutadans.

cabezas_san-juan

La nova plaça d’Espanya a Madrid

Més carrils bici, menys tràfic rodat i noves àrees per als vianants que connectaran la plaça d’Espanya amb la Casa de Camp i el Parc de l’Oest. Aquesta és la solució de l’ajuntament per recuperar un dels eixos més emblemàtics de la capital d’Espanya. Avui dia, les tanques als prats de gespa i la configuració rígida dels espais, dificulten el passeig per la zona. A tot això, se li afegeix un pendent mal resolt que converteix la plaça en un espai poc adequat per a les persones amb mobilitat reduïda. Però ara, el nou projecte urbanístic previst per l’ajuntament destinarà la meitat de la superfície de la plaça a una zona verda que concentrarà tots els arbres existents en l’actualitat al costat de 1.050 nous. L’àmbit també incorporarà dos quioscs, quatre fonts i un circuit d’exercicis per a persones grans, entre altres elements. Les obres començaran a finals del 2017.

project_remodelacion

Més enllà del Guggenheim, el nou Bilbao (País Basc)

Els últims 25 anys, Bilbao ha mudat la seva pell industrial. La transformació urbanística ha tingut com a gran emblema la construcció del Museu Guggenheim, dissenyat per Frank Gehry, però hi ha altres factors que han contribuït a la regeneració i al canvi de la ciutat. La recuperació de la ria del Nervión, eix de comunicació i comerç, ha estat un d’ells. El sanejament de les aigües ha permès que la ciutat i els seus habitants puguin gaudir d’aquesta artèria urbana on ara es troben edificis i obres de grans arquitectes i magnífics passejos fluvials on practicar activitats d’oci, esport i cultura.

Notícies relacionades

La renovació de Bilbao

Markthal Rotterdam: el primer edifici multifuncional d’Holanda

Ciutats bike friendly

 

<< tornar